FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de sabor. L'aigua pura és inodora i insípida. Sense sal o insuficientment salat. Aquesta sopa és insípida. Mancat d'esperit, de gràcia, de sal. És una persona insípida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mal esperit, més aviat entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la superstició popular, el qual suposadament habita certes cases, turmenta la gent durant el son, etc. Ventada que arremolina la pols. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'ànima en tant que vol, en tant que és principi d'activitat. Volença, intenció, coratge, esperit, de fer una cosa. Ha recuperat l'ànim d'escriure. Dona-li ànims, que el veig molt abatut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és esperit. Pertanyent a l'esperit, no material. Substància espiritual. La natura espiritual de l'ànima humana. Relatiu o pertanyent a la vida interior de l'ànima. Exercicis espirituals. Lectures espirituals. Lligams espirituals. Vida espiritual. Director, pare, espiritual [...]
